NÚVOLS DE NADAL, de Joan Maragall (mort el dia 20 de desembre de 1911)

ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs; no posen

gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s’estenen,

a la llum de la posta suaus s’encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets a tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i em veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu

amb els ulls aclucats.

JOAN MARAGALL